Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Khalil Gibran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Khalil Gibran. Mostrar tots els missatges

Dell Treball - Khalil Gibran


I tot coneixement és en va si no hi ha treball,
I tot treball és buit quan no hi ha amor;
I quan treballeu amb amor us lligueu amb vosaltres mateixos, i amb els altres, i amb Déu.
I què és treballar amb amor?
(···)
És posar en totes les coses que feu un alè del vostre esperit (···)
(···)
Tot sovint he sentit que dèieu, com si parlessiu en somnis:
“El qui treballa el marbre i troba en la pedra la forma de la seva pròpia ànima és més noble que aquell que llaura la terra.
I el que copsa l’arc-iris per a deposar-lo en una tela com a semblança de l’home és més que aquell que fa les sandàlies per als nostres peus”.
Jo us dic, però, i no en somnis sinó en ple desvetllament del migdia, que el vent no parla més dolçament als grans roures que al més petit dels brins d’herba;
I només serà gran aquell que trasmudi la veu del vent en una cançó que el seu propi amor ha fet més dolça.

Del llibre “El Profeta”, de Khalil Gibran (1883-1931)









Entrades populars

Khalil Gibran sobre el matrimoni

“Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre.
Estareu units quan les ales blanques de la mort escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu.
Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels cels dansin sempre entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor.
Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
Ompli cadascun la copa de l’altre, però no begueu de la mateixa copa.
Doneu-vos el pa l’un a l’altre, però no mengeu de la mateixa llesca.
Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar.
Car només la mà de la Vida pot contenir els vostres cors.
I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre.
Car les columnes del temple estan separades, i ni l’alzina ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.”


Del llibre “El Profeta”, de Khalil Gibran (1883-1931)









Poema per a la Mare - Khalil Gibran - Els teus fills no són els teus fills


Els teus fills no són els teus fills

Els teus fills no són els teus fills
són fills de la vida
desitjosa de si mateixa.

No venen de tu, sinó a través teu
i, encara que estan amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-los-hi el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s'endarrereix
ni s'atura en l'ahir.

Tu ets l'arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN
(Del seu llibre "El profeta")










Entrades populars